joi, 7 iunie 2012

Vicent Penya tradus în română


 
Vicent Penya (Rafelbunyol, L’Horta Nord, Valencia, 1961) es escritor y técnico lingüístico valenciano. Ha cursado la carrera de ingeniería técnica por la Universidad Politécnica de Valencia. Ha cultivado diversos géneros literarios: poesía, novela, narrativa corta, teatro, periodismo... Fue fundador de la revista L'Aljamia (Premio de la Crítica de los Escritores Valencianos a la Difusión de la Literatura), que dio a conocer, durante la década de los noventa, las nuevas generaciones de escritores valencianos y de todo el ámbito lingüístico catalán, y es director de la colección ‘Llibres de L'Aljamia’. Sus libros de poemas publicados Desig de terra [Deseo de tierra], 1998; Sense un punt de record [Sin un punto de recuerdo], 1998; De la casa estant [Desde casa], 1999; El joc [El juego], 2002; El buit [El vacío], 2006; Homèrides [Homéridas], 2009; Llibre de les enrònies [Libro de las cavilaciones], 2011; En narrativa: Els somnis possibles [Los sueños possibles], 1997 (edición revisada y ampliada, 2008); Mireieta busca les notes [Mireyita busca las notes], 1998 (infantil) y las novelas: Helena, 1995; La perseverança [La perseverancia], 2003; Rama, 2005; L'última victòria de Tirant lo Blanc, 2008 (juvenil); Y la colección de artículos: L'altura i les circumstàncies [La altura y las circunstancias], 2007... Con el colectivo Alba M. ha publicado la novela Jo també la vaig conèixer [Yo también la conocí] (ed. Germania, 1995). Ha sido galardonado con diversos premios de poesía: Vila de Puçol, 1986: El Puig de Conte de Narrativa Curta, 1993; Octubre de Narrativa, 1996: Camp i ciutat; Agustí Bartra, 1997: Desig de terra; Joan Fuster de Narrativa, 1997: La perseverança; Vila de Nules, 1998: De la casa estant; Lletres Valencianes de l'entitat Ràdio Nova, 1999; Josep Maria Ribelles, 2005: El buit; Vila de Massamagrell, 2006: El Xicot de la Taca i Sac de Panxa (teatre infantil); Ibn Hazm, 2008: Homèrides; Roís de Corella de Poesia, 2011: Llibre de les enrònies... Ha colaborado con artículos de opinión y crítica literaria en diarios y revistas (El Temps, Saó, Levante, El Punt, Lletres Valencianes, L’aiguadolç, Abalorio, La Roda del Temps, Marxa Popular Fallera...). Su obra ha sido antologada en Envit [Envite](1991); Les hores del gaudi [Las horas del goce], (1995); Vint anys de poesia a la Universitat [Veinte años de poesía en la Universidad]  (2001) y El paisatge seductor [El paisaje seductor] (2001). Ha ejercido de articulista, de traductor, de redactor, de asesor lingüístico y de director de diversas colecciones literarias. Pertenece a la Associación de Escritores en Lengua Catalana.


Cada nit
A Pau Sif i Ismael Carretero

I la nit?
La nit també és un aspecte.
Terriblement uniforme o potser
amb matisos lleus tan irreal com tangible.
L'he feta meua, la nit, moltes vegades.
Cada raconet escurat en la memòria.
Un procés de negació, també de mancança.
Clou una llum, declina la terra,
i cada nit és un funest auspici
de la mort que sempre truca a la porta.
La sort malauradament sobtada o més aviat
un anunci a la claror de la lluna.
Una estrella de nit
que plou en el cor
de cada sina.

 
(Del libro El buit [El vacío], 2006)

Cada noche
A Pau Sif e Ismael Carretero

¿Y la noche?
La noche también es un aspecto.
Terriblemente uniforme o acaso
con leves matices tan irreal como tangible.
He hecho mía la noche muchas veces.
Cada rinconcito escurado en la memoria.
Un proceso de negación, también de carencia.
Cierra una luz, declina la tierra,
y cada noche es un funesto auspicio
de la muerte que siempre llama a la puerta.
La suerte desgraciadamente súbita o más bien
un anuncio al claro de la luna.
Una estrella de noche
que llueve en el corazón
de cada seno.


Fiecare noapte
Lui Pau Sif și Ismael Carretero

Iar noaptea?
Noaptea de asemenea e un aspect.
Teribil de uniformă sau poate
cu unele nuanțe pe cât de ireale pe atât de tangible.
De multe ori am făcut noaptea să fie a mea.
Fiecare colțișor răscolit în memorie.
Un proces de negare, de asemeni de deficiență.
Se stinge o lumină, se înclină pământul,
și fiecare noapte e un auspiciu funest
al morții care mereu bate la poartă.
Fatum neiertător sau, altfel zis,
un aviz scris pe fața lunii.
O stea de pe cerul nopții
ce plouă în inima
fiecărui for interior.
 
 
La muralla

Vet ací, davant teu, aquesta muralla infinita.
Et sents impotent de franquejar-la, car saps que els homes,
en la seua embogida cursa a través de les èpoques,
estan tots abocats al mateix destí indefugible.
Cada u, al seu torn, assetja la pròpia muralla:
hi ha qui, tot just clamada la lluita, la pell s'hi deixa,
i hi ha qui la travessa després d'anys de pertinàcia
i a l'instant el sorprèn un nou bastió a conquerir.
A recer de l'enginy, enlluernat per la llampada
del teu front penetrant i clar, sense flors ni violes,
havent abdicat la temor que gens no fortifica,
posseïdor d'una fe amb què podràs moure muntanyes,
cansat i brut i, nogensmenys, lleuger i transparent,
basteixes des de la incertesa el teu cavall de Troia.

(Del libro
Homèrides [Homéridas], 2009)
  
La muralla

He aquí, ante ti, esta muralla infinita.
Te sientes impotente para franquearla, pues sabes que los hombres,
en su alocada carrera a través de las épocas,
están todos abocados al mismo destino ineludible.
Cada uno, a su vez, asedia la propia muralla:
hay quien, apenas clamada la lucha, la piel se deja en ella,
y hay quien la atraviesa después de años de pertinacia
y al instante le sorprende un nuevo bastión a conquistar.
Al abrigo del ingenio, deslumbrado por el destello
de tu frente penetrante y clara, sin flores ni violas,
habiendo abdicado el temor que en absoluto fortifica,
poseedor de una fe con que podrás mover montañas,
cansado y sucio y, no obstante, ligero y transparente,
alzas desde la incertidumbre tu caballo de Troya.
 


Zidul

Ai aici, înaintea ta, un zid infinit.
Te simți neputincios să-l treci, deoarece știi că oamenii,
în fuga lor nebună prin epoci,
sunt cu toții expuși aceluiași destin inevitabil.
Fiecare, în felul său, asediază propriul zid:
sunt unii că, abia începută lupta, își lasă pielea pe metereze,
sunt alții că trec peste el după ani buni de persistență
și imediat se impune să cucerească un alt bastion.
Spre spațiul spiritului, orbit de reflecțiile
frunții tale penetrante și senine, fără de flori și fanfară,
cedând în fața fricii ce până la urmă fortifică,
posesor al unei credințe cu care ai putea să miști munții,
obosit și murdar și, totuși, ușor ca o pană și transparent,
împingi dinspre incertitudine calul tău Troian.


HAIKU DE LA IMPOSTURA

Paraules buides
de contingut arriben
amplificades.
  
HAIKU DE LA IMPOSTURA

Voces vacías
de contenido llegan
amplificadas.


HAIKU-UL IMPOSTURII

Voci golite
de conținut ajung a fi
amplificate.


*Querido Andrei: Dos poemas y un haiku dan noticia del poeta valenciano de L’Horta Nord [Huerta Norte] en plena efervescencia creadora. El primer texto, como advertirás, es una reflexión lírica de la soledad y el deseo como antesalas de la muerte en el tiempo propicio de la noche. El segundo texto con idéntica tonalidad vuelve la mirada al topos del muro, la muralla del propio destino con el tratamiento del engaño que supone a cada cual el particular caballo de Troya. Finalmente, un haiku reciente, tomado del facebook del poeta, reflexivo, acerca del sentido o vacío del lenguaje desde la impostura. (Pere Bessó)

3 comentarii :

  1. pues todo un buen haiku en varios idiomas, èxitos

    RăspundețiȘtergere
  2. Gracias, amiga Julia, por lo que a mí concierne. Yo creo que Andrei y yo nos lo estamos currando.
    Tú también mereces estar acá. Todo es ponerse. Un beso. Pere.

    RăspundețiȘtergere
  3. Felicitari pentru tot ce faci , sunt bucuroasa ca te am in lista mea de prieteni ,
    si in felul meu iti multumesc :
    ..." Esti omul pe care-l numesc domn
    Esti domnul pe care-l numesc om,
    Manierat, cu stil, chiar perfect.
    Esti omul pe care-l stimez si respect. :

    Cu aceeiasi prietenie Coca Popescu

    RăspundețiȘtergere