marți, 11 octombrie 2011

Ioan Barb tradus de Pere Bessó

Querido Andrei,
Querida Ana:
Por medio de Facebook recibo la petición de amistad de Ioan Barb. Más allá de esta red social busco al nuevo amigo rumano y leo algunos de sus poemas. He traducido (al catalán y al castellano) éste, el de la caricia con sabor a frambuesa, pues, además de la sinestesia gusto-tacto, es una placentera caricia lírica, un canto a la mano de la amada. Una mano que llega a tocar el terciopelo de la rosa en la sangre joven. Os dejo foto, y algunos datos de su biografía ofrecida por él mismo.
 
 
Ioan Barb vive en algún lugar de România. Fue periodista, –escribe- revolucionario (de corazón), soñador, soldado... Actualmente, abogado. Miembro de la Unión de Escritores Rumanos (U.S.R.), filial Sibiu, 2011. Ha publicado los poemarios: Tăcerea ca o flacără, Ed Călăuza, Deva, 1998, debut editorial; Picătura de infinit, Ed. ATU, Sibiu, 2010; Sub via fiinţei plâng strugurii, Ed ATU, Sibiu, 2010; Ha participado en volúmenes colectivos y antologías con poemas y prosa. Fundador de la revista de literatura y arte Algoritm Literar. Ha publicado en Poezia, Cuvântul liber, Fereastra, Opinii Literare, Semne, Literaria, Argeş, Actualitatea literară, Oglinda literară…

 
IOAN BARB


lucianpalia
Ioan Barb   
 

 

Quan em toques sent un sabor de gerd silvestre


La teua mà no necessita joiells
per a brillar
m’obri la soledat
com una claueta d’or
em fa desitjar que reste gravat dins de mi
aquest moment
com queda el cel absort
en el darrer alé
als ulls vidriosos dels afonats

la teua mà no necessita clau
per a obrir la gàbia del lleó
que s’engoleix la por
quan em toca
sent com en el vell dins de mi
creix un altre home

té en la sang borrissol
de pètals de rosa

 


când mă atingi simt un gust de zmeură sălbatică

 
mâna ta nu are nevoie de podoabe
să strălucească
îmi deschide singurătatea
ca o cheiţă de aur
mă face să doresc să rămână în mine
acest moment întipărit
cum rămâne cerul sorbit
cu cea din urmă suflare
fixat
pe ochiul sticlos al înecatului

mâna ta nu are nevoie de cheie
să dechidă cuşca leului
care îngite teama
când mă atinge
simt cum peste bătrânul din mine
creşte un alt bărbat

are în sânge scame
din petale de trandafir

 

    

Cuando me tocas siento un sabor a frambuesa silvestre

 
Tu mano no necesita joyas
para brillar
me abre la soledad
como una llavecita de oro
me hace desear que quede en mí
este momento grabado
como permanece el cielo absorto
en el postrer aliento
en los ojos vidriosos de los hundidos

tu mano no necesita llave
para abrir la jaula de los leones
que se traga el miedo
cuando me toca
siento cómo en el anciano de mi interior
crece otro hombre

tiene en la sangre vello
de pétalos de rosa

Niciun comentariu :

Trimiteți un comentariu