Poem cu ploaie/Poema con lluvia/Poema amb pluja (trad. al catalan de Pere Bessó)

POEM CU PLOAIE

Când voi începe să îmbătrânesc,

îmi voi pune pe cap o căciulă din piele de oaie

şi încerca-voi să cârpesc

golurile verticale dintre picăturile de ploaie.

E clar că nicidecum nu voi reuşi

să acopăr cu acul o distanţă prea mare,

de aceea voi purcede a le căptuşi

cu boabe de minerale rare.

Aşa va cădea peste tot şuvoiul de apă

din întunericul orbitor al norilor:

poate că el va putea să ne scape

de apocalipsa de foc a culorilor.

Deocamdată ploile vin şi pleacă

cu goluri invizibile printre picături,

prin care corpurile noastre caută să treacă

şi să le lase oarecum pe alături.

POEMA CON LLUVIA

Cuando empiece a envejecer,

me pondré una gorra de piel de oveja

e intentaré coser

el vacío que queda entre las gotas de lluvia.

Está claro que no podré coser

con la aguja una gran distancia,

por eso empezaré a hacer

líneas de cristales en estos vacíos.

Así va a caer el agua por todas las partes

desde la luz de las nubes negras:

puede que esta corriente nos salve

del fuego apocalíptico de los colores.

Por ahora las lluvias van y vienen

con sus imperceptibles espacios entre las gotas,

donde nuestros cuerpos todavía tratan
buscar la manera de evitarlas.

POEMA AMB PLUJA
 

Quan començaré a envellir,
em posaré una gorra de pell d’ovella
i tractaré de cosir els buits
verticals entre les gotes de pluja.

Clar que de cap manera no reixiré
a cobrir amb l’agulla una gran distància,
per això començaré a perdre el temps
amb grans de minerals rars.

Així caurà pertot el raig d’aigua
de la foscor enlluernant dels núvols:
tal volta ens lliurarà
de l’apocalipsi de foc de colors.

Ara mateix van i venen les pluges
amb buits invisibles entre les gotes,
per on els nostres cossos miren de passar
i deixar-les en certa manera de banda.